|
Comarques Gironines – Pirineus Ripollès, Comarques de Girona |
|
Ajust pàgina
|
Comarques Gironines – Pirineus Ripollès, Comarques de Girona |
|
|
Totes les fotografies de Ribes de Freser1 Google+ / Flickr Totes les fotografies de Ribes de Freser2 Google+ / Flickr
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 25 de juliol de 2017 Limita al Nord amb el municipi de Queralbs, a llevant amb Pardines, per migdia limita amb Ogassa i Campdevànol i a ponent amb Campelles i Planoles. Els veïnats i municipis que pertanyen administrativament a Ribes de Freser són el reflex de la seva tradició pagesa: Batet , Bruguera, Ribes Altes i Ventolà L’entorn físic Ribes de Freser està enclavat entre muntanyes i rius, un entorn natural idíl·lic a les portes dels Pirineus. Cal destacar la personalitat que l’aigua li dona al poble mitjançant la confluència dels seus tres rius (Rigat, Freser i Segadell) i la presència de vint fonts urbanes. Com tota la riquesa paisatgística formada per boscos i prats dels quals s’hi arriben per diversos camins i corriols. Darrera l’església parroquial s’entreveu el Granòfir de Ribes, antiga xemeneia d’un volcà, l’únic i el més extens de Catalunya. Història, cultura, economia La documentació sobre la història de Ribes es remunta a l’any 922, que ja es parla d’una compra de terres feta per l’abadessa de Sant Joan, Emma, in valle Ripparum, per bé que el nom que apareix més correntment tot aquest segle i el següent és el de vall Petrariense o Petraria. A la Vall Pedrera és esmentat, però, el lloc de Ripas o Ribas els anys 966 i 982, i l’església de Sancta Maria Ripensi el 1035, que, com tota la vall, pertanyia a la diòcesi d’Urgell. La vall o el terme del castell de Ribes, que comprenia, a més del municipi de Ribes, els de Queralbs i Pardines, es considerava des dels seus orígens històrics del comtat de Cerdanya, i era un lloc comtal, que al principi del segle XII va passar a la casa comtal i després reial de Barcelona, juntament amb tot el comtat de Cerdanya. Això explica que l’any 1162 el comte Ramon Berenguer IV llegués en el seu testament els llocs de Besalú i de Ribes a la reina Peronella, per tal d’assegurar-li la manutenció quan restés vídua. Al costat de la història dels fets que testimonien les notícies documentals, n'hi ha una altra de fantasiosa, recopilada el 1751 pel rector de Ribes, Joan Martí, i copiada en un llibre de defuncions de la parròquia començat el 1717. Aquesta història diu que la vila fou fundada el 460 per Guiu Ubald, noble cavaller d’Innsbruck, i que ell i altres cavallers es van establir en un castell, dalt d’una muntanya; més endavant vingué gent nova, i es construí un nou castell l’any 600, entre dos rius i sota invocació de sant Pere; l’any 800 foren atacats pels de Cerdanya, i finalment, entorn del 900, s’hauria edificat l’església de Santa Maria amb cases i molins sota la protecció dels comtes de Catalunya. En aquesta contalla no hi ha res de segur, fora del record de l’existència de dos castells prop de la vila, fet que encara planteja problemes als historiadors, a l’hora de precisar-ne l’època d’aparició i destriar-ne la història. El castell primitiu sembla haver estat el que es trobava al Nord de la vila, sobre la serra del Castell, entre les valls del Freser i del Rigat. Es trobava a 1 142 m d’altitud, més amunt del collet de Can Segura i de Roquesblanques de Segura. Encara se'n veuen vestigis, en especial una cisterna oberta en la roca. El nom de castell de Segura surt molt poc en la documentació, però ja és esmentat amb aquest nom entre els anys 1207 i 1473. En canvi, el castell de Ribes surt mencionat molt freqüentment a partir de l’any 1069. La història del castell de Ribes, diu que el 1292 el guardaven 41 homes, i que tingué una activitat molt important entre la fi del segle XIII i mitjan segle XIV, quan pertanyia, amb el comtat de Cerdanya, al regne de Mallorca i era, per tant, un lloc fronterer amb els estats del rei de la corona catalano-aragonesa. Cap al 1344 el rei de Mallorca el va assetjar i, tot i que hi anà amb màquines de guerra i amb l’ajut dels francesos, no el pogué prendre. Posteriorment, el castell de Ribes estigué més de dos-cents anys sota la custòdia d’una família de cavallers, cognominats Ribes, que tenien llur residència a l’anomenat castell de Sant Pere. L’activitat cultural de la vila és notable; hi ha nombroses associacions esportives i culturals que organitzen diverses activitats durant tot l’any. La situació d’aquest municipi li atorga, pel que fa a l’economia, un gran conjunt de recursos naturals. D’una banda, la surgència d’aigües naturals d’alt valor que són explotades des del segle XIX en diversos balnearis. D’altra banda, la muntanya proporciona extenses zones de pasturatge enfront de la reduïda superfície de terres llaurades, i importants extensions de terreny forestal, les quals són ocupades per boscos caducifolis i pinedes de pi roig. A Ribes tingué tradicionalment una gran importància el bestiar oví i, menys, el bestiar boví, però a finals del segle XX el primer es trobà en franca regressió davant de l’increment del boví, important font de riquesa de tota la vall. També hi ha ruscs per a la producció de mel. L’activitat industrial té una llarga tradició històrica que arrenca de l’explotació dels meners de diversos minerals. Al terme són coneguts i nombrosos els antics meners, tant a l’alta vall del Freser com a Bruguera i a Ventolà, on eren famosos els de coure i níquel, explotats, igual com els més corrents de ferro, que servien les seves antigues fargues. La indústria de la vila i del seu redós també fou afavorida per l’esmentada abundància d’aigua, que ocasionà la instal·lació de petites i diverses centrals hidroelèctriques. També hi ha una empresa envasadora d’aigua que comercialitza la marca “Aigua de Ribes”. Destaca una empresa que es dedica als aprestos i acabats tèxtils d’alta qualitat i és situada al peu de la carretera N-152. També hi ha una empresa de transformació de plàstics, situada a la carretera de Queralbs, una empresa lletera que recull tota la llet de la vall, i diverses empreses constructores, a més d’un taller de construcció de xemeneies metàl·liques, etc. Fills il·lustres i adoptius Joan Triadú Font. (1921-2010), escriptor i crític literari. Eudald Carbonell. arqueòleg, antropòleg y paleontòleg. Es codirector dels jaciments de Atapuerca (Burgos) des de 1991. Llàtzer Escarceller (1914-2010), actor, l’ avi de Filiprim de TV3 y secundari a Makinavaja. María Isabel Moreno (1981), ciclista campiona de Espanya diverses vegades. Salvador Carrera i Comes (6 d'agost de 1935), fill predilecte, ha sigut alcalde de Ribes de Freser, president de la diputació de Girona, diputat per Girona i Senador. Comentaris Gastronomia La gastronomia és rica de productes artesans com la mel, els mets, els làctics, les daines, el mató, els embotits i la carn pròpia de la zona. Dos dolços típics de la vila: els mets i les daines. Els primers són unes postres fetes amb ametlla i cuites al forn de llenya amb forma de pastoret lliscant per un riu. I les daines són unes pastes seques amb petites quantitats d’algunes de les herbes aromàtiques de la vall de Núria. També ens podem endur a casa bons formatges, embotits i mel d’elaboració artesanal. Vivències, curiositats i llegendes Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major el 15 d’agost, per la Mare de Déu de d’agost. La festa major petita el 14 de febrer, per Sant Valentí. Fira formatgera, diumenge de Pasqua. Valldansa / Vallbirra, primer cap de setmana de juliol. Festival de Cinema Gollut (cada any varia la data). Concurs d’habilitat amb gos d’atura, el primer diumenge de setembre. El primer diumenge d’agost, a la plaça del mercat, es fa l’aplec de la Sardana. El segon cap de setmana d’octubre s’organitza una fira de bestiar i la Festa del Bolet. Mercat setmanal els dissabtes. Cada any a nivell cultural el programa pot continuar o renovar les seves activitats. Entorn, que veure, què fer Església de Santa Maria de Ribes. Esglésies romàniques de Sant Feliu de Bruguera i de Sant Cristòfol de Ventolà. Castell de Sant Pere de Ribes. Ermita de Sant Antoni, segle XVII i paratge del voltant (miradors). Arquitectura d’estètica noucentista: l’edifici de les Escoles Públiques (1924), la torre Pàmies, el xalet de Can Recolons (1917) i dos edificis amb història: la Corba, un antic hotel noucentista on va fer estada Jacint Verdaguer (1845-1902), i la torre dels Alemanys. Museu del Cremallera, dels Gegants (C/ Núria) i Espai Cultural Joan Triadú (Biblioteca municipal) Practicar-hi esports de muntanya. Tastar els productes artesanals. Pujar al tren cremallera. Passejar pel nucli antic trobarem el carrer de la Cerdanya, que conserva les cases més antigues del poble, i el passeig d’Àngel Guimerà a l'interior del poble i els passejos de la Margarideta i la Caterineta per la part exterior. Practicar esports de muntanya, com el senderisme, l’esquí, l’escalada, la Via ferrada al Granòfir de Ribes, les rutes amb bicicleta de muntanya, les passejades a cavall o el tir amb arc. Curses mes profesionals com la dels Bastions, Vall de Ribes XS. Links d’interès i documentació adjunta Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Ribes de Freser; Fonts de Ribes (1), (2), (3); Plànol de Ribes Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz)
Mapa interactiu |
||||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.ajribesdefreser.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://invarquit.cultura.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Amb el suport del departament de Promoció Ecónomica i Turisme de l'Ajuntament de Ribes de freser. Data de visita: 22-25/07/2017 Data de publicació: 15/10/2017 Data de revisió: 26/06/2020 |
|||||||||||||||||||||
